3.- LA PART DE FATE

Quan començà tot?, pensà. En quin moment em vaig submergir? Un fosc llac asteca vagament familiar. El malson. Com sortir d'aquí? Com controlar la situació? i després altres preguntes: realment volia sortir? Realment volia deixar-ho tot enrere? I també pensà: el dolor ja no importa. I també: Tal vegada tot començà amb la mort de la meva mare. I també:el dolor no importa, a menys que augmenti i es faci insuportable. I també, Merda! fa mal, merda! fa mal. No importa, no importa. Envoltat de fantasmes.

.

Quincy Williams tenia trenta anys quan va morir la seva mare. Una veïna el va trucar al telèfon de la feina.

- Estima't - li va dir -, Edna ha mort.

Pregunta quan. Escolta els plors de la dona a l'altra banda del telèfon i altres veus, probablement també dones. Pregunta com. Ningú li contesta i penja el telèfon. Marca el numero de casa de la seva mare.

- Qui truca? - escolta que deia una dona amb veu colèrica.

Pensa: la meva mare és a l'infern. Torna a penjar. Truca una altra vegada. Una dona jove li contesta.

- Soc Quincy, el fill d'Edna Miller - diu.
La dona va exclamar quelcom que no va entendre i al cap d'una estona una altra dona va agafar l'aparell. Va demanar de parlar amb la veïna. És al llit. li varen contestar, acaba de patir un atac de cor.
- La senyora Holly és la veïna de la seva difunta mare - va dir elo Sr. Lawrence.
- És cert - va dir Quincy.
Durants un instant ambdòs...............