CIUDAD JUAREZ - més informació en català
Cada setmana a Ciudad Juárez desapareix com a mínim una dona i no es torna a saber res més d’ella, a no ser que els qui l’han segrestat decideixin fer aparèixer el seu cos sense vida i amb evidències clares d’haver sigut brutalment torturada i assassinada, violada de manera tumultuària i amb parts del seu cos arrancades o cremades. És un dolor terrible per a aquesta societat. No hi ha res que mogui als qui poden fer alguna cosa per a evitar-ho? La desesperació i la por de les famílies de viure amb aquesta inseguretat de veure les seves filles sortir de casa sense saber si tornaran i els més de 300 assassinats i al voltant de 600 desaparicions semblen no ser motiu suficient que afecti la voluntat de ningú per a frenar aquests fets. Lamentem molt que el govern de Chihuahua centri els seus esforços en vèncer políticament - de manera legítima o il·legítima – els seus adversaris, i que senadores i diputats estiguin més ocupats en guanyar posicions que en ajudar a millorar les condicions de vida dels habitants i les habitants de Ciudad Juárez. Fins a dia d’avui, aquests crims continuen impunes i a les dones desaparegudes no les busca ningú... i els assassinats i desaparicions continuen sense que, fins ara, no hi hagi cap responsable. També animem al govern de Fox a que faci alguna acció i deixi de seguir ignorant que a aquesta frontera hi passa quelcom de molt greu. Deixem de ser còmplices d’aquesta situació. Fem una crida desesperada a tot aquell que la seva consciència li exigeixi fer un mínim esforç per a recolzar aquesta lluita en contra del feminicidi que sembla no acabar mai. Cadascú de nosaltres hi pot aportar el seu petit gra de sorra. Poseu els límits vosaltres, la violència d’aquesta ciutat sembla no conèixer fronteres. Els assassinats de dones joves i pobres van començar-se a documentar a Ciudad Juárez l’any 1993... L’any 2001 s’estén el terror a la ciutat de Chihuahua. ¿On i quan acabarà?
Marisela Ortiz, Nuestras Hijas de Regreso a Casa A.C.
Les famílies que participem en aquest moviment hem convertit en força el nostre dolor. Després d’enfrontar-nos, a més de al brutal assassinat de les nostres filles, a la ineptitud, a la intransigència, a l’encobriment, a la corrupció i a la més indiferent actitud de funcionaris i autoritats.
Ens resulta complicat expressar en paraules l’immens dolor de saber assassinades en terribles circumstàncies a les nostres joves filles, en un immens sofriment que no s’acaba mai, i no podem evitar les llàgrimes cada vegada que pensem en elles o mirem els seus objectes personals o les seves fotografies. Ens angoixa i creix el nostre suplici quan imaginem com van ser els últims moments de les nostres filles assassinades mitjançant la tortura, i vivim sense viure...
Mantenim l’esperança de que algun dia la justícia per la desaparició i mort prematures de les nostres filles serà possible, ja que serà la única manera de recuperar la nostra pròpia vida. Solidaritat per a les qui, sense ser companyes nostres, comparteixen ara mateix la pena de que els hagin arrancat un tros de la seva vida.
Nuestras Hijas de Regreso a Casa, A.C.
La societat civil i les ONG’s exhortem a l’Estat mexicà a que freni la impunitat al voltant dels assassinats de dones a Ciudad Juárez i la situació fustigant que pateixen els / les familiars de les víctimes i els i les defensors/es dels drets humans.
Femicidi y feminicidi: Existeix un extens debat en el moviment de dones i feminista sobre la manera com s’haurien d’anomenar els assassinats contra les dones per raó del seu sexe. Alguns autors es basen en la terminologia usada per Jill Radford i Diana Russell, autores del llibre Femicide: The Politics of Woman Killing, de 1992. La Marcela Lagarde, teòrica, antropòloga i diputada mexicana, estableix que la categoria feminicidi és part del bagatge teòric feminista introduït per aquestes autores nord-americanes com a femicide que, traduïda a la nostra llengua seria femicidi, terme homòleg a homicidi, que només significa “assassinat de dones”. Tanmateix, per a remarcar la diferència amb aquest terme, Lagarde va escollir la paraula feminicidi per a parlar de “genocidi contra les dones”, la qual cosa el converteix en un concepte de significació política. Font: Mujereshoy, Paola Dragnic.
Traducción: Elsa Corominas
Confederació Sindical de Comissions Obreres del País Valencià
Plaça Nàpols i Sicília, 5-3a - 46003 - València - Tel. 96 3882100 - Fax 96 3882107
"No volem una altra Ciutad Juárez en cap part del món"
Enfront de la impunitat, Globalitzem les nostres accions
A Mèxic, la violència contra les dones i en especial la impunitat i la denegació de justícia, té un nou paradigma en els assassinats de dones a Ciutad Juárez, Estat de Chihuahua, Mèxic. Des de 1993 més de 280 dones han perdut la vida a la frontera nord amb Estats Units. Cada u dels expedients judicials mostra la falta de procuració de justícia i la negligència amb què han actuat els cossos policíacs i judicials per a respondre a la legítima demanda de la societat: Justícia i Alt a la Violència.
Després de més de 280 mortes i més de tres Procuradors Estatals de Justícia i dos Governadors, no hi ha persones sentenciades per aquestos crims, ni servidors públics investigats per la seua negligència en les investigacions. Actualment no hi ha línies d'investigació clares per a evitar el segrest i els homicidis de les dones de Chihuahua.
Considerant que:
Totes les dones tenen dret a viure una vida lliure de violència; a no ser discriminades per la societat; que es protegisca la seua vida; exigir justícia per la mort d'una dona; alçar la veu per a defendre a una altra dona que viu en un entorn de violència; que els òrgans d'impartició i procuració de justícia consideren l'homicidi de les dones, com prioritari creant els mecanismes adequats per a la investigació i sanció; que s'impulsen accions per a canviar els patrons culturals que promouen la violència de gènere.
I, que cap dona ha de ser culpada després de morta, per la seua forma de vida i aquesta constituir un obstacle per a la procuració i aplicació de la justícia; cap dona ha de romandre en l'anonimat o no identificada per la incapacitat de les autoritats per a realitzar els estudis i exàmens pericials que la identifiquen després de ser assassinada; cap dona ha de ser objecte del menyspreu i els prejuís dels que procuren i impartixen justícia; cap dona ha de ser oblidada per la societat quan la seua mort és producte de la violència social.
Persones de distintes parts del món, exigim al govern mexicà:
1. Que desenrotlle un programa d'emergència per a previndre de manera efectiva que hi haja més dones assassinades a Ciutat Juárez i en tot Mèxic.
2. Complir amb la recomanació de la Comissió Nacional de Drets Humans 044/98, l'única recomanació que s'ha emés a Mèxic per negligència i dilació de justícia per qüestions de gènere.
3. Complir amb les recomanacions emeses pels organismes internacionals per acabar amb la impunitat dels homicidis de Ciutad Juárez, tals com la relatora sobre Execucions Extrajudicials, Sumàries i Extrajudicials; el Relator d'Independència de Jutges i Advocats; la Comissió Interamericana de Drets Humans; i del que en el seu moment emeta la Relatora sobre Drets de la Dona de la CIDH
4. Que presente informes públics periòdics sobre el compliment d'un pla de treball coordinat entre totes les instàncies governamentals de l'àmbit federal, estatal i local rellevants per al cas per a detindre la impunitat i previndre que hi haja més assassinats.
Marisela Ortiz, Nuestras Hijas de Regreso a Casa A.C.
Les famílies que participem en aquest moviment hem convertit en força el nostre dolor. Després d’enfrontar-nos, a més de al brutal assassinat de les nostres filles, a la ineptitud, a la intransigència, a l’encobriment, a la corrupció i a la més indiferent actitud de funcionaris i autoritats.
Ens resulta complicat expressar en paraules l’immens dolor de saber assassinades en terribles circumstàncies a les nostres joves filles, en un immens sofriment que no s’acaba mai, i no podem evitar les llàgrimes cada vegada que pensem en elles o mirem els seus objectes personals o les seves fotografies. Ens angoixa i creix el nostre suplici quan imaginem com van ser els últims moments de les nostres filles assassinades mitjançant la tortura, i vivim sense viure...
Mantenim l’esperança de que algun dia la justícia per la desaparició i mort prematures de les nostres filles serà possible, ja que serà la única manera de recuperar la nostra pròpia vida. Solidaritat per a les qui, sense ser companyes nostres, comparteixen ara mateix la pena de que els hagin arrancat un tros de la seva vida.
Nuestras Hijas de Regreso a Casa, A.C.
La societat civil i les ONG’s exhortem a l’Estat mexicà a que freni la impunitat al voltant dels assassinats de dones a Ciudad Juárez i la situació fustigant que pateixen els / les familiars de les víctimes i els i les defensors/es dels drets humans.
Femicidi y feminicidi: Existeix un extens debat en el moviment de dones i feminista sobre la manera com s’haurien d’anomenar els assassinats contra les dones per raó del seu sexe. Alguns autors es basen en la terminologia usada per Jill Radford i Diana Russell, autores del llibre Femicide: The Politics of Woman Killing, de 1992. La Marcela Lagarde, teòrica, antropòloga i diputada mexicana, estableix que la categoria feminicidi és part del bagatge teòric feminista introduït per aquestes autores nord-americanes com a femicide que, traduïda a la nostra llengua seria femicidi, terme homòleg a homicidi, que només significa “assassinat de dones”. Tanmateix, per a remarcar la diferència amb aquest terme, Lagarde va escollir la paraula feminicidi per a parlar de “genocidi contra les dones”, la qual cosa el converteix en un concepte de significació política. Font: Mujereshoy, Paola Dragnic.
Traducción: Elsa Corominas
Confederació Sindical de Comissions Obreres del País Valencià
Plaça Nàpols i Sicília, 5-3a - 46003 - València - Tel. 96 3882100 - Fax 96 3882107
"No volem una altra Ciutad Juárez en cap part del món"
Enfront de la impunitat, Globalitzem les nostres accions
A Mèxic, la violència contra les dones i en especial la impunitat i la denegació de justícia, té un nou paradigma en els assassinats de dones a Ciutad Juárez, Estat de Chihuahua, Mèxic. Des de 1993 més de 280 dones han perdut la vida a la frontera nord amb Estats Units. Cada u dels expedients judicials mostra la falta de procuració de justícia i la negligència amb què han actuat els cossos policíacs i judicials per a respondre a la legítima demanda de la societat: Justícia i Alt a la Violència.
Després de més de 280 mortes i més de tres Procuradors Estatals de Justícia i dos Governadors, no hi ha persones sentenciades per aquestos crims, ni servidors públics investigats per la seua negligència en les investigacions. Actualment no hi ha línies d'investigació clares per a evitar el segrest i els homicidis de les dones de Chihuahua.
Considerant que:
Totes les dones tenen dret a viure una vida lliure de violència; a no ser discriminades per la societat; que es protegisca la seua vida; exigir justícia per la mort d'una dona; alçar la veu per a defendre a una altra dona que viu en un entorn de violència; que els òrgans d'impartició i procuració de justícia consideren l'homicidi de les dones, com prioritari creant els mecanismes adequats per a la investigació i sanció; que s'impulsen accions per a canviar els patrons culturals que promouen la violència de gènere.
I, que cap dona ha de ser culpada després de morta, per la seua forma de vida i aquesta constituir un obstacle per a la procuració i aplicació de la justícia; cap dona ha de romandre en l'anonimat o no identificada per la incapacitat de les autoritats per a realitzar els estudis i exàmens pericials que la identifiquen després de ser assassinada; cap dona ha de ser objecte del menyspreu i els prejuís dels que procuren i impartixen justícia; cap dona ha de ser oblidada per la societat quan la seua mort és producte de la violència social.
Persones de distintes parts del món, exigim al govern mexicà:
1. Que desenrotlle un programa d'emergència per a previndre de manera efectiva que hi haja més dones assassinades a Ciutat Juárez i en tot Mèxic.
2. Complir amb la recomanació de la Comissió Nacional de Drets Humans 044/98, l'única recomanació que s'ha emés a Mèxic per negligència i dilació de justícia per qüestions de gènere.
3. Complir amb les recomanacions emeses pels organismes internacionals per acabar amb la impunitat dels homicidis de Ciutad Juárez, tals com la relatora sobre Execucions Extrajudicials, Sumàries i Extrajudicials; el Relator d'Independència de Jutges i Advocats; la Comissió Interamericana de Drets Humans; i del que en el seu moment emeta la Relatora sobre Drets de la Dona de la CIDH
4. Que presente informes públics periòdics sobre el compliment d'un pla de treball coordinat entre totes les instàncies governamentals de l'àmbit federal, estatal i local rellevants per al cas per a detindre la impunitat i previndre que hi haja més assassinats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario